Reflexió de la 2ª sessió

Què em quedo de la sessió d'avui?

Hem d'expressar-nos eficaçment i dominar els recursos comunicatius per a:
- DESESTABILITZAR LES CREENCES
- Produir canvis en el pensament
- Fomentar la Reflexivitat Dialògica.

Som resistents al canvi, però aquest, és possible.

El procés de formació ha de tenir en compte:
1- Pensar el pensament.
2- Pensar el disseny.
3- Pensar la interacció.

Un discurs ha de tenir en compte tres elements bàsics de la retòrica clàssica.
1- Exordi.
2- Discurs.
3- Epíleg.

Amb què ho relaciono?

Amb dos conceptes molt utilitzats per Joan Pagès i Antoni Santisteban (UAB) en la construcció del concepte de "Temps" en Didàctica de les Ciències Socials:

DECONSTRUCCIÓ i RECONSTRUCCIÓ.

Ells ho relacionen amb la construcció del temps.

Jo ho relaciono amb la construcció del coneixement: Hem de deconstruir-lo (revisar idees, crear dubtes, qüestionar-se noves preguntes, analizar la pràctica...)... per a RE-construir-lo de nou (generar nous pensaments, més evolucionats, canviar les nostres representacions i creences).

Quins dubtes em genera?

Fins a quin punt seré una "simple" transmissora de coneixement (informació), o una generadora de dubtes? Desestabilitzadora de creences? Transformadora del pensament? Seré capaç "d'arribar" als altres mestres i incidir en les seves creences?

Reflexió de la 1ª sessió

• Què em quedo de la sessió d'avui?

Quelcom molt important i positiu s'ha produït: un grup de persones ens hem trobat per a millorar la qualitat en l'educació. Tots tenim quelcom en comú: no ens conformem, volem més. Ens hem proposat un repte: el repte de formar-nos per formar. S'han produït, i continuaran produïnt-se canvis, els quals generaran més canvis al seu torn. No és això fantàstic?

Sabia que aquest curs marcaria un abans i un després en la meva vida professional, però no era pas del tot conscient. Som MOTOR DEL CANVI.

• Amb què ho relaciono?

Amb un fragment del llibre "El camí de l'espiritualitat" de Jorge Bucay, en el qual l'autor explica com iniciava sempre un dels seus tallers anomenat "Viure en red", el qual reflexa que tots formem part d'un entramat major.

Explica que quan arribaven els assistents els demanava que fessin un cercle al voltant d'una red de pesca que hi havia estesa a terra. En silenci, tothom agafava amb fermesa el seu tros de red, feien un pas enrere i tancaven els ulls. El terapeuta tocaria l'esquena d'algun dels participants, i aquest tiraria de la red una miqueta cap a sí mateix, suaument. Tots, notaven qui havia estat.

Reflexió: Vivim en red. Els actes d'uns afecten als del voltant. Els canvis que fa un mateix, generen canvis en l'entorn.

• Què em questiona?

Quins passos haig de donar per arribar a a ser una formadora competent?

Inauguració del meu primer blog

Avui, dissabte 19 de març he iniciat el curs "Formació del personal formador: Estratègies per a la formació permanent del professorat", el qual l'he entomat amb molta il.lusió i grans expectatives.

Perquè m'hi vaig inscriure?

Perque sempre m'ha interessat la formació permanent, perque penso que en la meva curta vida com a mestra encara tinc molt per a aprendre (de fet, mai s'acaba d'aprendre), perque vull ser més competent en la meva tasca docent, perque m'agradaria abordar la perspectiva educativa desde una mirada més àmplia, més enllà de la vida a les aules i a l'escola... perquè penso que puc aportar quelcom per a la millora de la qualitat de l'ensenyant, fent-ho desde la base, desde la part més important, la formació del professorat.

Crec fermament en allò de que els canvis generen canvis, i de moment, vull començar "canviant-me" (o millorant-me) a mi mateixa... els meus esquemes de pensament, la meva filosofia, la meva metodologia educativa, la meva concepció dels processos d'ensenyament aprenentatge. I després, (o durant), ja arribaran canvis també al meu voltant.