Reflexió de la 4ª sessió:

Conduir i dinamitzar grups humans (1)

Tècniques per vèncer el pànic escènic. Cesc Notó i Marta Argelaga.
La creativitat com a motor d'innovació. Angelica Sátiro


Amb què em quedo de la sessió d'avui?

• Un formador creatiu ha de ser un deformador.

- Amb pensament creatiu.
- Amb visió de futur.
- Amb eines creatives, avaluatives i de gestió.
- Ha de tenir una visió global i una acció local.
- Ha d'actuar en el camp socio-cultural.
- Ha de gestionar metodología diversa.
- Ha d'expressar-se i comunicar-se bé.

• Crear --- Generar més i millors idees (amb valor).
• Innovar---- És produir un canvi (amb risc) per millorar.
• Un formador és un líder---- Han d'extendre la seva influència (poder) en els altres.

Amb què ho relaciono?

No sé per què, però la paraula creativitat, m'encanta. M'aporta bones vibracions, em transmet emocions positives, és com un raig de llum que inunda el discurs.

Jo relaciono la creativitat amb la mateixa professió de mestre. Dia rere dia, penso jo, els mestres ens hem de reinventar. Sóm com una taronja plena de suc infinit, que continuament ens anem (i ens van) exprimint, i mai s'acaba... Pot haver-hi moments que sembla que ja no hi ha més suc, però no és cert. I molt sovint, continuem donant més i més, gràcies a la creativitat. Fer el mateix, però d'una altra manera, fer coses diferents, fer coses noves, "trencar-te el cap" per integrar aquell alumne nouvingut, o per a pensar activitats per a millorar la cohesió del grup, o millorar la conducta, o per transmetre un contingut o valors universals: pau, amor, respecte...

Potser no tindrà gaire a veure, o potser sí, però per a mi, la creativitat també és el màxim potencial que surt de dins nostre, a vegades motivat per la motivació intrínseca, a vegades pel simple fet de ser feliç, a vegades per pura vocació professional. Lligat a l'àmbit laboral, la mateixa satisfacció de fer de mestre, el goig de créixer junt amb els meus alumnes, també em fa, sovint, ser creativa, i extreure el millor de mi. La creativitat la manifesto de moltes maneres. Un dia, aquesta creativitat, la vaig manifestar en forma de poesia.

A tu, estimat alumne.

A tu va dedicada la meva poesia,

el meu esforç i la meva il·lusió.

A tu, que em fas riure i em fas pensar,

que converteixes en alegria el repte d’ensenyar.

A tu, que dones sentit a la meva vida i al meu treball,

que m’ho has posat tan difícil i m’has fet aprendre tant.

A tu, ésser sensible i digne d’amor,

personeta petita, però de gran cor.

A tu, ulls d’innocència, mirada curiosa,

cervell flexible que tant aprens…

A tu, que em sorprens amb el teu enginy,

que mires al món i sovint no l’entens.

A tu, ésser reflexiu que explotes la meva creativitat,

per a tu els meus jocs i contes, la fantasia d’imaginar…

A tu, que rius i plores amb tanta facilitat,

que cerques l’Amor, lluita per la felicitat!

A tu, joia que amagues un gran tresor,

pedra preciosa que jo vull polir.

A tu, que em fas reflexionar i millorar,

per tu ho dono tot, per a que junts lluny poguem arribar.

A tu, nen, et dono les gràcies.

 
Quins dubtes em genera?

- Seré capaç de deformar idees per formar idees noves i millors?
- Podré oferir una formació de qualitat, innovadora, vivencial, i que no sigui "més del mateix"?
- Arribaré a sentir-me prou segura com per a no sentir por escènica davant una formació?
- Sabré gestionar l'entorn de formació com a una bona líder, democràtica, amb valors positius, capaç de liderar i conduir el grup?